Henryk Górecki. Simfonia núm. 3.

És llarga i sembla que no comenci mai, però...

Petita reflexió personal

Diuen que el ridícul mata. Depèn. Si és molt fort, no vull pas dir. Si no ho és tant, serveix per a anar tirant i per a tenir amics. S'ha de saber, de tant en tant, fer algun ridícul, no pas tan gros perquè us cataloguin de dement, però just perquè us tinguin per un home corrent. Cal corregir-se, però no pas del tot. Si hom no té cap defecte, si hom arriba a ser químicament pur, no li queda res per a entendrir la gent, per a aconseguir que us tolerin, per a fer-se perdonar. Així, és molt útil de conservar les petites manies, cultivar alguna excentricitat, alguna raresa, fer de tant en tant algun paper ridícul. La gent us trobarà assequible, abordable i modest, us trobarà suficientment inofensiu per a no sentir-se ofès de la vostra presència. El bigoti de Salvador Salí engavanya una mica tothom, però en el fons tothom troba més natural que el porti Dalí que no pas ell. El que convé és que, el ridícul, el faci sempre un altre. No hi ha res més satisfactori per a la gent.

Josep Pla, Notes disperses, p. 17.

La feina d'en Julian Beever

Són aquelles coses que veus un dia i costen d'oblidar. Quan miro tant la tele, també només veig una il·lusió? El món és tal com me l'imagino? O també és un efecte òptic? Vull pensar que no, però... qui ho sap?
Si mai em trobo el senyor Beever per Barcelona, el convidaré a fer una cerveseta.