El meu naixement fa de mal parlar, així com tots els fets prodigiosos que, segons algunes veus, el van acompanyar. Jo mateix, per descomptat, sóc incapaç de recordar el que es va esdevenir. Les cròniques escrites d’aquell any glossen només les gestes dels grans monarques, com és natural: el deslliurament d’un trist vassall, per interessant que fos, no hi mereix ni una paraula. Tot el que puc contar ho sé per boca dels meus pares i de les murmuracions populars. I si bé de les memòries familiars me’n puc refiar,, tant com ens podem guiar pels records de qualsevol mortal honest, no puc fer confiança, ni de bon tros, a les llegendes del veïnat.
Sí que puc dir amb certesa, perquè és cosa coneguda de tothom, que néixer jueu a Ciutat de Mallorca, l’any cristià de mil tres-cents i seixanta, no era cap privilegi. Els aires enrarits del moment no acompanyaven. La protecció dels reis i dels nobles cap als jueus començava a desfer-se davant les prèdiques d’alguns frares i la beneiteria del poble gentil, sobretot de la gent menuda. Era cert que el nostre rei havia promès seguretat als calls del regne. Però uns quants anys abans de néixer jo, havia arribat la fam, que s’havia endut moltes vides, i després la gran pesta. A terra ferma, els pobles s’havien quedat sense la meitat dels seus pobladors. Els cossos eren llançats als rius i jeien pels camins. Els carros, plens a vessar de morts, anaven dia i nit cap a les fosses comunes.
La gent del Call, per alguna raó, s’havia convertit en culpable de tanta penúria. Fins aquella època, els meus avantpassats havien suportat burles i menyspreu. Però a partir de la mort negra, van començar a ser maltractats i perseguits sense mesura. Els rabins, es rumorejava, havien emmetzinat els pous per contaminar els gentils. Ajudats pels leprosos, deien, s’havien ocupat de recollir el polsim dels bubons, i empastifar els murs i les portes dels cristians. Els fills d’Israel, culpats de la mort de Jesucrist, eren acusats de servir Satanàs, i de cometre crims rituals com ara crucificar nadons. Els pagesos, furiosos, asseguraven que els jueus amagaven una llarga cua, suaven sang i desprenien la fetor dels alls amb què havien fregat el cadàver de Jesús.
Alfred Bosch L’atles furtiu. Barcelona: Columna, 1998.
